- Des de quan hi ha població al territori que ara és Santa Coloma de
Gramenet? Bastantes figures arqueològiques de l´època
neolítica i eneolítica, descoberts a Santa Coloma
de Gramenet, creuen que havien humans almenys des
de l´any 3500aC. Entre els segles X i
VI aC van arribar al Besòs diverses migracions
procedents del nord, desprès, la tribu ibèrica
dels laietans, establerta cap al segle X i VI aC
a el Puig Castellar. Els laietans estaven per tota la
franja costanera de sitges
fins a Blanes.
- Qui eren els ibers i on vivien? Iberia es el nom que els primers colons i escriptors van donar al
territori de les costes mediterrànies de la península ibèrica. Els ibers vivien
en poblats situats en llocs alts com ara turons o altiplans.
- Hi ha evidències de poblament a l'Edat Antiga?
En l´Edat Antiga la població es dedica al conreu de la plana, així les
coves deixen de ser llocs
d’habitatge per passar a convertir-se en refugis de vianants i pastors.
Encara que d’aquest
temps no tenim gaires dades, s’han trobat fragments de ceràmica ibèrica i
monedes en
diverses parts del turó (Cova Simanya, Cova del Frare, la Porquerissa...) i
en les seves rutes com
el Turó de Sant Joan, això fa pensar que hi havia població en aquest lloc
- Hi ha algun monestir, torre de guaita, masia o féu a l'Edat Mitjana? El monestir era conegut a l'edat
mitjana com Sant Llorenç del Mont. La primera notícia que fa referència a la seva església és
en un diploma de Carles el Calb.
-
Quan i
com va créixer tant Santa Coloma de Gramenet?
Santa Coloma de Gramenet a començaments del segle XX era un poblet de mil
cinc-cents habitants al nord del Besós, a un parell d’hores de Barcelona. A la dècada
dels vint va començar a créixer alimentada per una immigració provinent majoritàriament
d’Aragó – en part de la franja, com va ser el cas de la meva besàvia -. Cap al
1930 havia multiplicat per deu la seva població i començava a tenir una certa
vida cultural i associativa. Agrupacions corals, esbarts dansaires, clubs
ciclistes, un centre excursionista, un banda de música – fundada pel mestre
Joan Peiró - , el grup de teatre de La Colmena
Una activitat amb molts seguidors quan arribava la Pasqua, eren les
cantades de Caramelles. N’hi havia colles de grans i de menuts, de religioses i
de laiques, que recorrien la ciutat lloant l’arribada de la primavera i
demanant teca per fer oblidar el dejuni de la Quaresma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada